La navet és una prova curiosa.
És una barreja de físic i ment, gairebé que a parts iguals.
Un ha d'entrenar, és cert, però per entrenar, cal motivació, i el dia de la prova cal patir-ho. A tots se'ns atraganten alguns paliers, en el meu cas, em costa molt del 7 al 11/12. A partir d'aquí, esprinto tant com puc, però, encara que sembli mentida, els 9 i 10 se'm fan molt més durs que alguns més alts.
Crec que amb un 10.000 té una semblança relativa. Pots mirar-ho per polsacions. Aquest diumenge vaig estar fent uns 10K populars a Caldetes, i vaig poder acabar els 3 últims Km a 185 ppm. Pels meus casi 29 anys, això està molt bé, és un bon patiment. Si la navet l'acabo a menys que 185 ppm, voldrà dir que no me l'he currat, per exemple.
A vegades faig entrenaments de navet de resistència, com poden ser 10 minuts continus al període 10 (és a dir, fi del 9, 9,5, fins al 10 i tornar a començar, així 10 minuts). Les polsacions comencen suaus, però van pujant, i al final has d'aguantar al teu límit durant una estona, i això és el que et fa millorar, el patiment aquest, no sé si m'explico. Bé, almenys pel meu cas, em va bé.
Un consell molt bo és: quan entrenis navet, i ja no puguis més i vagis a parar... segueix, ja que és ara quan comença l'entrenament