En la fusta quin d’aquests valors és més alt?
a) La resistència a tracció paral•lela a la fibra.
b) La resistència a tracció perpendicular a la fibra.
c) La resistència a compressió paral•lela a la fibra.
d) La resistència a compressió perpendicular a la fibra.
Les respostes “A” (La resistència a tracció paral•lela a la fibra) i “C” (La resistència a compressió paral•lela a la fibra), poden ser considerades correctes segons el tipus de fusta a la qual es faci referència i a la qualitat d’aquesta.
En base a les taules E.1 de coníferes i E.2 de frondoses de la pàgina 109 del Document Bàsic de Seguretat Estructural en Fusta del Codi Tècnic de l’Edificació (
www.codigotecnico.org/images/stories/pdf...tructural/DBSE-M.pdf):
El Codi Tècnic de l’Edificació classifica la fusta estructural segons la classe resistent en:
Coníferes (i pollancres): C14, C16, C18, C20, C22, C24, C27, C30, C35, C40, C45, C50
Frondoses (menys pollancres): D18, D24, D30, D35, D40, D50, D60, D70
La lletra C o D indica si la fusta és de conífera o frondosa, i el valor que l’acompanya indica el valor característic de la resistència a flexió en N/mm2. Quan més alt sigui el valor, més resistència tindrà la fusta i més qualitat tindrà. Cada tipus de fusta, presentarà a més un valor de tracció paral•lela, tracció perpendicular, compressió paral•lela, compressió perpendicular i tallant associats a cada classe resistent, i indicats a la taula.
Observant la taula, les respostes “B” i “D” que fan referència a una direcció perpendicular a la fibra es descarten ja que s’observa que els valors son clarament inferiors que en la direcció paral•lela a la fibra.
Si fem referència a “fusta sense defectes”, que és la que s’utilitza en algunes proves de laboratori, aquesta resisteix més a tracció paral•lela que a compressió paral•lela
Si es fa referència a “fusta estructural” (amb defectes), hi ha més variacions. En base al DB SE-M (“Document Bàsic de Seguretat Estuctural-Madera”), i observant les taules E.1 i E.2 de la pàgina 109:
S’observa com en el cas de les fustes de coníferes, la classe resistent C45 té la mateixa resistència a compressió paral•lela que a tracció paral•lela (27 N/mm2), la classe C50 és més resistent a tracció (és la fusta de més alta qualitat, amb menys defectes), i la resta de classes C14, C16, C18 fins a C40 són més resistents a compressió.
En el cas de les fustes de frondoses, les classes resistents D50, D60 i D70 resisteixen més a tracció que a compressió. En canvi les classes D18, D24, D30, D35 i D40 són mes resistents a compressió.
Com es pot veure, en la fusta sense defectes la resistència a tracció paral•lela es major que la compressió paral•lela. No obstant, l’existència de defectes perjudica més la tracció que la compressió. Per això, en les fustes de mida estructural, és en les fustes de millors qualitats (les que tenen menys defectes) en les que la tracció paral•lela és major, mentre que en les de qualitats mitges i baixes la compressió paral•lela es major.
Tanmateix, també es pot observar com en valors absoluts, el valor de tracció paral•lela a la fibra és mes elevat que el de compressió , 30 N/mm2 en la classe C50, i 42 N/mm2 en la classe D70.
Així doncs, es pot concloure que:
-Si es fa referència a valors absoluts, en la fusta serrada els de tracció paral•lela són superiors als de compressió paral•lela
-En fusta serrada de mitja i baixa qualitat la compressió paral•lela és superior a la tracció paral•lela.
-En fusta serrada d’alta qualitat la tracció paral•lela es superior a la compressió paral•lela.
