Bones,
No tenia la intenció de fer cap aportació, perquè penso que en aquest entorn de debat costa trobar l’empatia, però veient que estan sortint opinions molt interessants i moltes, molt vàlides, m’animo a aportar la meva reflexió sobre tot plegat. No penso que tingui la raó de res, simplement vull intentar aportar una visió ample, respectuosa i objectiva d’aquesta situació.
- La oposició a bomber és dura, dura per tothom. No crec que sigui just, ni real, dir-li, a qualsevol de les persones que aconsegueixi una de les 250 places en joc, que li han regalat o que l’hi haurà estat fàcil aconseguir la plaça.
- Com tampoc penso que sigui cert que, una persona que no ha passat el test de personalitat, no sigui vàlida per ser bomber@. Det fet, hi ha gent que en aquesta o altres oposicions, no ha passat el teòric, l’aptitudinal, el test de personalitat, la conducció, l’entrevista o les mèdiques, i que sota el meu punt de vista, són moooooolt vàlids/es per ser bomb@rs.
- Molts cops demanem objectivitat en el procés de selecció. Però val a dir que això mateix, és el que molts cops acaba desvirtuant una determinada prova. Crec que no sóc el únic que penso que amb el fet d’objectivar una determinada prova, és pot perdre una informació molt valuosa. Per exemple, quan és feia la prova de conducció, sovint no treien millor nota les persones que tenien més experiència en conducció de vehicles pesants, sinó que ho feien els que més practicaven les proves concretes que ens demanaven. El mateix passa en moltes altres proves del procés, on hi veig similituds. També val a dir, que les últimes convocatòries beneficiaven a la gent amb més capacitat d’estudi, independentment de que sàpigues o no alguna cosa real de bombers, a banda del que diuen els temaris. Però bueno, tots ens adaptàvem i estudiàvem hores i hores perquè sabíem que és el que necessitàvem per seguir endavant.
- En aquesta línia, penso que va encaminada l’actitud poc transparent de l’administració davant de determinades proves com el test psicotècnic i ara també, la prova de personalitat. És a dir, penso que diuen lo just per adaptar-se al deure de publicitat de la informació i al dret de preparació dels aspirants, però no tot, per no desvirtuar la prova. De fet, en essència, una prova com la de personalitat, no s’hauria de poder preparar. Ells busquen el que som, no el que volem vendre que som. Però el que és evident, és que tots ho acabarem preparant en la mesura del possible. Segurament fins al punt que ens estudiarem de memòria els test de personalitat. Una de les poques possibilitats que tenen, és anar canviant el test any a any.
- A nivell particular, i això és una opinió personal, amb tot el que ha passat en aquesta oposició en relació a la prova de personalitat, no penso que el tribunal i la Direcció General considerin que ho han fet malament. El DG crec que reconeix part de l’error en el procés, per no semblar intransigent. Però penso que han fet el que ells volien i crec que segueixen pensant que ho han fet bé. Han fet un encàrrec a una empresa especialitzada en tests i proves d’avaluació psicològica per trobar un determinat perfil competencial. En essència sembla un bon plantejament.
- Tot i això, i en base al poc coneixement que tinc en la matèria, penso que amb la prova de personalitat aquest any no s’ha fet una aproximació del tot correcte. Jo coneixia el CTC abans de fer l’examen, de fet, pensava que era un test per detectar trets psicopatològics bastant pronunciats. Vaig sortir de l’examen pensant que suspendrien a molt poca gent en aquesta prova. Els resultats em van sorprendre molt. Tot i això, he de dir que no tinc coneixement si d’aquest test es pot extreure o no un perfil competencial. Crec que aquí és basa part del debat actual. Si aquest test és apte o no per definir un perfil competencial apte per ser bomber. Entenc que TEA i el tribunal defensa que sí, però sense dubte, pot ser qüestionable.
- La administració no ho fa tot bé, ni tot malament. Està en el seu dret de buscar el perfil de bomber que més s’adeqüi a les seves necessitats. És més, pot potenciar un perfil o un altre de convocatòria en convocatòria. En aquest sentit, el marge que tenen és, el de fer els canvis que creuen convenients en la oposició perquè entrin uns o altres determinats perfils. A vegades ho aconsegueixen, sovint no. Aquests canvis poden perjudicar o beneficiar uns o altres, però un cop ens apuntem a opo, tots juguem al mateix joc, si així ho posa a les bases.
- Tenim tot el dret a queixar-nos, però certament, sembla que hem arribat a un punt que ens queixem de tot. És evident, però, que les males praxis i els errors de “convocatòries de bombers” no ajuden a crear una mínima confiança en els processos. Darrerament, han aconseguit anar “més ràpid”, però no gaire més bé.
- Això sí, si ens queixem, fem-ho amb rugositat i sense tirar-nos pedres entre nosaltres. Titulars com “El 45% dels aspirants a bombers queden fora de les oposicions a causa d’un test a la detecció de psicopatologies” crec que és sensacionalisme. O justificacions com “amb un 5 no ha estudiat”, poden ser bastant ofensives i certament, crec que no ajuden a “millorar la transparència dels processos”, si es el que es vol.
Dit tot això, només hem queda desitjar-vos sort i ànims a tots!
Salut companys!
