Protegir, Alertar i Socórrer

 

 Com ja vam prometre fa uns dies, avui volem parlar d'un terme que és molt conegut i bàsic pels que estan posats en el món de l'emergència però  que pot ser desconegut i imprescindible per molts usuaris. El P.A.S. pot marcar la diferència entre poder ajudar i sumar en el cas que ens trobem amb un accident o per altra banda convertir-nos en una nova víctima.

Si fem memòria, gairebé tots podrem recordar alguna situació en la que ens hem trobat un accident ja sigui relativament lluny a l’altre costat de l’autopista o sigui directament davant dels nostres morros.

Penseu en què vau fer quan us ho vau trobar o què van fer les persones que estaven més a prop?

Gairebé sempre en aquestes situacions la tendencia natural és, donat que aquell accident ha pres la màxima prioritat i atenció, anar corrent lo més a prop de l’accident anar a veure les víctimes i veure què podem fer. Alguns per ajudar, alguns per tafanejar (tot i que  en aquest article no tractarem el caire tafaner de l'ésser humà). Com que la nostra intenció és ajudar el que fem és deixar tot lo nostre de banda, sortir del cotxe, o deixar tot allò que estiguem fent i posar-nos a l’acció. Però….quin és el principal error? posar-nos a l’acció sense pensar prèviament. Sense analitzar la situació. A vegades fins i tot podem deixar als nostres fills sols al seient del darrera mentre amb tota la bona intenció anem a ajudar a les víctimes.

Aquesta reacció que pot semblar humana i ben dirigida, pot arribar a ser mortal. i fins i tot convertir un accident moderat o amb poca importància en un de molt gran i crític. En especial per nosaltres que érem els rescatadors i ens podem convertir en victimes.

Estic segur també que haureu vist videos vehicles que estan aturats al voral de l’autipista tranquilament amb alguna petita avaria, s’han convertit en una sorpresa per altres vehicles que no els esperàven i s’han acabat estavellant contra ells. Doncs això podem ser nosaltres si en un accident deixem el cotxe a qualsevol lloc, o som nosaltres mateixos que ens anem movent per la carretera sense ni pensar en el perill que correm.

El PASsón unes sigles que ens marquen com es recomana procedir en tot aquets típus de situacions.

P  de PROTEGIR

Com dèiem prèviament, el principal objectiu si ens trobem davant d’una emergència o accident, és que per cualpa nostre no incrementem el seu volum. Així que per exemple, si ens trobem en un accident a l’autopista on trobem un cotxe volcat entre el carril de l’esquerre i el del mig, pot ser no és la millor idea parar simplement amb els warnings al carril esquerre i adreçar-nos a ajudar. D’aquesta manera estaríem deixant el nostre vehicle just en la trajectoria d’altres vehicles que venen darrera potser més ràpit o més despistats i que poden arribar a impactar amb el nostre vehicle i de rebot amb nosaltres. Què dir si resulta que dins del nostre vehicle anàven altres acompanyants i sobre el vehicle que ve al darrera és un camió. ( que acostumen a necessitar molt més espai per frenar).cal protegir davant d'una situació d'accident

Sempre que puguem, hauríem de deixar el nostre vehicle fora de la calçada. d’aquesta manera el treurem de la trajectoria d’altres conductors.

Una altra opció sería, de forma conscient fer servir el nostre propi vehicle com a pantalla de protecció. Si hem sapigut avaluar la situació, i pensem que creuant el nostre vehicle davant de l’accident aumentarem la seguretat per les persones afectades en l’accident, ho podem fer. Això sí….haurem de senyalitzar-ho el millor que es pugui per intentar evitar que que els altres conductors piquin contra el nostre vehicle. Posar els triangles, deixar una persona fent senyals el màxim de metres abans de l’accident per avisar als vehicles que venen poden ser altres tècniques d’aquest primer pas que seria PROTEGIR.

En resum,

Principi 1:  Assegurar el nostre entorn, evitar el sobre accident, protegir-nos!

A d’ALERTAR

La majoria de vegades no ho fem conscientment, però l'ésser humà té certa tendència al protagonisme i si sentim que podem ajudar, la idea de ser un heroi li pot agradar al nostre subconscient i oblidar-nos que la opció de treballar en equip és la que donarà moltes més garanties a les víctimes.

Pot ser dóna la casualitat que som metges i trobem una víctima amb l’artèria femoral seccionada i llavors sí que tenim la capacitat per objectivament valorar que o ens centrem en taponar aquella ferida o perdre uns segons trucant al 112 pot esdevenir la mort segura d’aquella persona. Però com que això molt probablement serà l'excepció i no tenim els coneixements necessaris per realitzar aquests tipus de judicis ni actuacions, el que SEMPRE es recomana és ALERTAR. això es tradueix en fer una trucada al 112 i avisar de la situació que ens hem trobat.

Recordem que gràcies al principi 1 estarem en una zona segura i des de allà tindrem un camp visual correcte de l’accident i no estarem en perill. És des de allà on hem d’avisar als serveis d’emèrgencies (112) per posar en marxa tots els mecanismes necessaris. (Policia, ambulància i bombers). D’aquesta manera dedicant un parell de minuts hem augmentat enormement les garanties que les víctimes implicades tinguin més possibilitats de sobreviure o que les seves lesions no desenvolupin amb pronòstic negatiu.truca en cas d'accident avisar

Imaginem-nos la situació oposada. Hem fet bé el primer punt, estem segurs i ens sentim preparats per anar a ajudar les víctimes. Sols podem fer gaire cosa? Si ens trobem a una persona atrapada dins del cotxe, tindrem les eines per fer algo? Si veiem una víctima molt inestable i no hem demanat ajuda, què farem als pocs minuts si ens entra en aturada cardiorespiratòria?

Podrem fer front només nosaltres si hi ha més d’una víctima?

Crec que si ho pensem i ens posem en situació, fàcilment arrribarem a la conclusió que decidar uns minuts a alertar  als serveis d’emergències és el millor que podem fer per sumar en l’emergència.

Principi 2: Quan ja estiguis segur, truca al 112  per informar i alertar als serveis d’emergència.

S de SOCÒRRER

Ha arribat el moment en que la nostra actuació comença a sumar. Si l’escenari és prou segur per nosaltres ( i dic per nosaltres perquè malauradament les víctimes ja estan afectades) per poder actuar, si ja hem trucat als serveis d’emergència ( o ho hem delegat) és llavors quan ens podem apropar a l’accident i intentar sumar i ajudar.

Les següents a partir d’ara poden ser tant diverses i variades que donen per molts articles i ja formarien moltes d’elles part de l’atenció primària a la víctima. Però per posar alguns exemples de coses que poden ajudar, és parlar a les víctimes, dir-lis que no es moguin, informar-los que els serveis d’emergències ja estan en camí. També podem aprofitar que estem més a prop i traiem més informació per tornar a trucar al 112  ( si han deixat que pengem) i ampliar la informació que abans no teníem. Com pot ser el número de víctimes que veiem, si hi ha nens afectats, si hi ha algun vehicle en flames o gent atrapada. Tota la informació que puguem aportar al 112 serà molt ben aprofitada i redirigida als intervinents que estan en camí i així proporcionar els efectius necessaris al tipus d’accident.

Principi 3: Si has fet bé la feina, ara ja et pots apropar i aportar un grau de qualitat a l’emergència.



Si seguim aquests acrònim ( P.A.S.) no només disminuirem al mínim els riscos de veure’ns implicats en un accident, també estarem ajudant al màxim a aquelles víctimes que es troben afectades.

Esperem que mai us hagueu de trobar en necessitat d’aplicar el P.A.S. Però si us hi trobeu, esperem que recordeu aquests principis.

 
 
Les Cookies ens faciliten poder-vos donar un bon servei. Amb l'ús dels nostres serveis acceptes l'ús de les cookies.
Més informació. Ok