bombers història

Els cossos de bombers en l'actualitat es perceben com un equip d'elit ben entrenat i que té a la seva disposició tot el material necessari per portar a terme de la manera més eficient les seves tasques. Des de bombes hidràuliques d'última generació a teixits tècnics especialment dissenyats per combatre el foc. Però, com eren els predecessors dels bombers d'avui dia a la ciutat de Barcelona? Te'n fas una idea?

 Per entendre les característiques dels primers bombers de Barcelona, que van aparèixer a principis del segle XIX, s'han d'entendre primer les característiques de la ciutat. Amb poc més de 100.000 habitants, a principis de 1800 la ciutat romania encara molt semblant a les de l'Edat Mitjana. Estava envoltada de muralles i els carrers, en la gran majoria, eren estrets i curvilinis. No va ser fins anys després, durant les primeres dècades del segle, que es varen construir carrers moderns com ara la Rambla o es va procedir a l'obertura del carrer Ferran.

Els cossos de bombers barcelonins, per tant, reflectien una imatge molt similar a la de la ciutat: l'organització era ben tradicional. Els bombers eren voluntaris: els paletes, fusters i manyans del districte de la ciutat on hi havia l'incendi, i eren dirigits pel primer regidor d'obres de l'Ajuntament que es presentava al lloc del sinistre. El mètode d'avís era mitjançant un repic insistent de campanes anomenat toc de foc, sense dubtes un predecessor de les actuals sirenes als parcs de bombers.

D'aquesta època, les eines més representatives són la destral, el pic i la pala. Encara que la ciutat de Barcelona també disponia d'una bomba hidràulica, que va ser adquirida per les autoritats ¡l'any 1779!

Però no seria fins a l'any 1826 que l'Ajuntament de Barcelona es va comprometre a mantenir, equipar i pagar uns sous als primers bombers de la ciutat. Quedava per tant, format el primer cos de bombers semi-professional de la ciutat. La primera companyia professional es va establir deu anys més tard, l'any 1836.

Durant tot el segle XIX la constant dels incendis va suposar un gran problema per les autoritats. Els continus bombardejos o la introducció de la màquina de vapor a Barcelona, varen ser dues de les causes principals. Van haver-hi importants ampliacions de bombers i de materials durant tot el segle, però els incendis no s'aturaven. Així, després de molts estudis i propostes per tal d'evitar-los, va brillar la de Joaquim Cebrià. Aquest, defenia la no utilització d'aigua als incendis, ja que creia que era inútil si aquesta no s'exercia amb força pressió i directament al nucli del foc. Per això, va proposar que en cas d'incendi a una edificació, s'haurien de tancar totes les portes per tal d'evitar que hi entrés l'aire. A més, també aconsellava cobrir la teulada dels edificis amb sorra. L'objectiu d'aquest últim punt era aconseguir que quan el sostre caigués, la mateixa sorra del terrat apagués el foc. Encara que les teories de Cebrià estaven ben fonamentades, no es van utilitzar, ja que la seva execució durant un incendi semblava prou difícil i es donava per descomptat l'enrunament de l'edifici.

Avui diaresulta difícil imaginar els problemes que van tenir els primers bombers de la ciutat per lluitar contra el foc. Per aquesta raó, des de bombers.es volem honrar la memòria dels molts homes que van morir per aquesta causa durant el passat. Per sort, avui dia tenim el material i les eines idònies per realitzar les nostres tasques. ¡Aprofitem-les!

 

*Imatge: extreta de www.bcn.cat. Bomba a braç accionada per quatre bombers en un exercici de pràctiques al pati del Parc de la Ciutadella, a finals del segle XIX. 

 

 
 
 
Back to top