carretera gelada22

Protecció Civil va mantenir ahir a la nit l'alerta de neu a les províncies de Barcelona i Girona. El temporal que durant aquests dies està assolant Catalunya va fer que el telèfon d'emergències 112 atengués més de 1500 trucades relacionades amb el gel i la neu durant tot el dia de dimecres. A hores d'ara, les principals preocupacions dels serveis d'emergències són les baixes temperatures, que poden provocar gelades a les carreteres secundàries d'ambdues províncies. I és que la neu pot ser molt divertida, però també molt perillosa si s'ha de conduir. Vols saber quines són les recomanacions de l'Ajuntament en cas de neu a la ciutat?

  • Un estudi conclou que en els mesos de desembre, gener, febrer i març és quan es produeixen més morts per incendis.
  • La crisi econòmica ha provocat que es tornin a utilitzar mètodes de calefacció antics i poc segurs, com ara el carbó

llenya bombers2

La Asociación Profesional de Técnicos de Bomberos (APTB) ha realitzat un estudi en el qual conclou que durant els mesos més freds de l'hivern (desembre, gener, febrer i març) les morts per incendi als habitatges han augmentat severament respecte a els anys anteriors. La crisi econòmica, la pèrdua d'ingressos i el fet que més del 10% del pressupost de les famílies vagi destinat a despeses en energia, provoquen que es tornin a utilitzar mètodes de calefacció més propis del segle passat. El carbó o la llenya tornen a ser combustibles utilitzats per moltes persones, sobretot a poblacions petites de l'interior d'Espanya. Aquest fet ha provocat que el nombre de morts durant aquests mesos hagi augmentat de 64 al 2013 a 83 al mateix període de 2014. Només el passat mes de desembre, 28 persones van perdre la vida a causa d'un incendi al seu habitatge.

El síndic de greuges investiga possibles irregularitats en les proves d’accés als Bombers

  irr

 

El síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó, ha decidit investigar "d'urgència" les possibles irregularitats en les proves d'accés al cos de Bombers de Barcelona. Ribó demanarà informació a l'Ajuntament en relació amb les oposicions de l'11 d'octubre passat, les suposades desigualtats en el temps atorgat als aspirants i l'opacitat en els criteris d'avaluació.

LLEGIR MÉS.....

FONT: www.BTV.CAT

 

 

Avui fa 25 anys del pitjor accident en una central nuclear espanyola

Els ecologistes denuncien el perill que suposa el reactor, en estat latent

 

La nit del 19 d'octubre del 1989 a la sala de control de la central nuclear de Vandellòs 1 van començar a sonar les alarmes. La primera anunciava l'alta vibració d'un dels eixos de les turbines dels generadors. Les alertes s'anaven succeint en cadena quan de sobte els treballadors van sentir explosions. S'havia desencadenat un incendi al generador a causa d'una fallada mecànica, segons un informe del Consell de Seguretat Nuclear (CSN). Aquestes fallades van desembocar en el pitjor accident que hi ha hagut mai en una central nuclear espanyola, del qual avui es compleixen 25 anys.

Les flames es van propagar a una gran velocitat i van causar danys greus en els sistemes de refrigeració del reactor. El foc era visible a quilòmetres de distància. No s'havien dut a terme les millores sol·licitades pel CSN. Després va arribar el més greu: es va inundar d'aigua la part baixa del reactor. La nit a Vandellòs 1, en funcionament des del 1972, només acabava de començar quan van arribar els bombers. “Els tècnics van fugir de les dependències afectades i ens vam quedar sols; alguns tècnics agafaven mostres d'aigua i d'altres trucaven a França, mentre se sentien crits de ‘se'n va el reactor, se'n va el reactor!”, va explicar hores més tard Josep Pino, llavors cap del parc de bombers d'Amposta, que va afegir que es van trobar de sobte apagant l'incendi sense assessorament tècnic.

‘Se'n va el reactor!, se'n va el reactor!”, se sentia cridar després de les explosions

“Mentre anava cap allà sentia que es cremava l'alternador, que no se sabia si això afectava el reactor... I això l'única cosa que va fer va ser generar-me més inquietud. Quan vaig arribar la barrera d'accés estava aixecada i la gent sortia, perquè en qualsevol emergència al principi s'han d'evacuar els no imprescindibles. Però esclar, això llavors no ho sabia”, recorda Fèlix González, cap de la regió d'Emergències de les Terres de l'Ebre, que aleshores dirigia el parc de bombers de Reus.

http://ep01.epimg.net/iconos/v1.x/v1.4/varios/icono_ampliar_foto.png); background-attachment: initial; background-size: initial; background-origin: initial; background-clip: initial; background-position: 5px 4px; background-repeat: no-repeat;">

La central, després de l'incendi. / J. Ll. S.

De seguida van avisar els empleats que estaven de guàrdia, com Carlos Arriola, que treballava en el manteniment mecànic de la instal·lació. “Hi havia molt fum, i el més prioritari era buidar l'aigua. Vaig ser un dels primers a baixar a la cava de reactor. Gairebé no hi havia llum, soroll d'alarmes, bidons surant, un metre i mig d'aigua…”, relata. “Un bomber no parava de dir-me: Però estem segurs aquí? L'aigua ens arribava fins al coll i no sabíem si estava contaminada, fins que la vaig tastar i per sort era salada”, afegeix Arriola, que recorda que la majoria dels treballadors hi van anar a donar un cop de mà per solucionar els problemes. “Érem els únics que coneixíem la central i podíem solucionar-ho”, agrega.

L'incendi es va produir a les 21.39 h, però el titular de la central, Hispano Francesa de Energía Nuclear SA (Hifrensa), fins a les 22.11 h no va avisar el CSN —que s'ha negat a respondre a aquest diari—, que després va criticar la falta d'informació. En un primer moment tampoc es va advertir la població.

L'accident va ser classificat de nivell 3 a l'escala INES, que correspon a un “incident important”, perquè no va provocar emissió de radioactivitat a l'exterior. Mentre la situació s'estabilitzava a Vandellòs 1, a l'exterior proliferaven les concentracions que exigien el tancament de la central, com la que va reunir 40.000 persones a Barcelona un mes després. “No teníem por de la central. Eren llocs de feina, jo hi tenia un càmping al costat”, explica el llavors alcalde, Carles Barceló (CiU). Els ajuntaments ingressen molts beneficis per acollir aquestes plantes.

Fins al cap de mitja hora no es va avisar el Consell de Seguretat Nuclear

El tancament de la instal·lació, decretat mesos després, va ser una decisió política, assegura Javier Dies, catedràtic d'Enginyeria Nuclear de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). “Podrien haver arreglat la turbina i continuar. No hi va haver cap impacte per al medi ambient ni la seguretat de les persones”, sosté. Els 300 treballadors els van recol·locar a Vandellòs II i Ascó, o es van acollir a baixes incentivades. Per l'accident van ser imputats cinc càrrecs d'Hifrensa —com el director de la planta, Carlos Fernández Palomero—, que van ser absolts.

El Govern espanyol va estimar en 40.000 milions de pessetes (240 milions d'euros) el desmantellament. El més important va ser que tots els que van participar en la nit més llarga de Vandellòs 1 van aprendre la lliçó. Es van fer jornades de formació en centrals estrangeres i el 85% de la brigada d'emergències de Tarragona ha fet pràctiques. Falta l'aprovació d'un pla de coordinació entre les centrals i la Generalitat, explica González.

Després d'una primera fase de desmantellament de la central, avui el reactor està latent, afirma Alejandro Rodríguez, director d'operacions d'Enresa, empresa pública encarregada de la gestió dels residus radioactius. "Es deixa sense desmantellar l'estructura del reactor fins al 2029 perquè sigui menys radioactiu, hi hagi menys cost per a la salut dels treballadors i menys cost econòmic”, afirma. Malgrat això, les entitats ecologistes denuncien el perill que continua comportant la instal·lació i segueixen fent mobilitzacions.

FONT:  EL PAIS

http://cat.elpais.com/cat/2014/10/18/catalunya/1413655337_690826.html

 

Es tracta d'un nou cicle formatiu de grau mitjà fruit de la col·laboració entre el Departament d'Ensenyament i l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya

L'objectiu és cobrir les necessitats de qualificació professionals existents a Catalunya en aquest àmbit

El Govern va aprovar el passat 25 de Setembre el Decret per a la creació d'un títol de tècnic en prevenció, extinció d'incendis i salvaments. Es tracta d'un títol propi de Catalunya, fruit de la col·laboració entre el Departament d'Ensenyament i l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, i tenint en compte les aportacions dels Bombers de Barcelona. El cicle formatiu, de grau mitjà, té com a objectiu cobrir les necessitats de qualificació professionals existents a Catalunya en aquest àmbit, atès que el Govern de l'Estat no disposa de cap titulació que respongui a aquesta necessitat.

Segons les últimes enquestes publicades al portal tecnològic Xataka, un 44% de la població espanyola té un telèfon intel·ligent o "Smartphone i la majoria (un 59%) corren sota el sistema operatiu Android. 

app-avisar-aEs per això que us presentem "Avisar a" una aplicació per aquests telefons, evolució del contacte Aa, que s'hauria de tenir de forma obligada ja que ens pot beneficiar, ajudant als serveis d'emergències en cas d'accident. 

bombers història

Els cossos de bombers en l'actualitat es perceben com un equip d'elit ben entrenat i que té a la seva disposició tot el material necessari per portar a terme de la manera més eficient les seves tasques. Des de bombes hidràuliques d'última generació a teixits tècnics especialment dissenyats per combatre el foc. Però, com eren els predecessors dels bombers d'avui dia a la ciutat de Barcelona? Te'n fas una idea?

 
 
 
Back to top